Ànima (CAT)

animaÀnima. Wajdi Mouawad. Ecicions Periscopi.

Wajdi Mouawad és actor, cineasta i un dels dramaturgs i escriptors d’expressió francesa de més rellevància del panorama actual. La tetralogia de teatre èpic La sang de les promeses, escrita i dirigida per ell i que inclou les obres Litoral, Incendis, Boscos i Cels, li va obrir les portes al renom internacional. Aquesta edició posa a l’abast del lector en català Ànima, la seva segona irrupció en el camp de la narrativa, i que ha obtingut el Gran Premi Thyde Monnier de la Societat General d’Homes de Lletres, el premi literari Deuxième Roman de Laval, el premi Phénix de literatura i el premi Méditerranée i el premi Llibreter 2014 atorgat pel Gremi de Llibreters de Catalunya.

Sinopsi

Quan en Wahhch Debch descobreix la seva dona assassinada, es queda paralitzat fins que, esperonat per l’abisme que s’ha obert a la seva memòria, es llança cap a una irracional cacera de l’home seguint l’olor sagrada, mil·lenària i animal de la sang vessada. Sol i abandonat per l’esperança, s’embarca en una odissea furiosa a través d’Amèrica, territori de totes les violències i de totes les belleses. Els records infernals que carrega, submergits dins dels replecs de la seva infància, es desperten de nord a sud, amb el contacte de la humanitat dels uns i de la bestialitat dels altres. Per aixecar el vel que plana sobre la mentida dels seus orígens, en Wahhch haurà d’alliberar el llop de la seva còlera i sacrificar la seva ànima.

Aquesta novel·la, totèmica i animista, empeny els límits de la literatura. Ànima és una bèstia, a la vegada real i fabulosa, que vol devorar l’inoblidable.

De l’autor de l’aclamada obra de teatre Incendis.

Premi Llibreter 2014.

Ressenya

Si algú em preguntés quin ha estat el meu llibre de l’any, encara que som al mes d’octubre, sens dubte diria que ha estat Ànima. Sé que és un tipus de llibre que no pot agradar a tothom. Sóc conscient que és un llibre que comença amb un crim esgarrifós i pervers i que això tira enrere a alguns lectors. Tot i això però, vull explicar el perquè m’ha encisat i perquè un llibre que vaig comprar al mes d’agost, l’he fet durar dos mesos a la meva tauleta de nit i l’he estat llegint tan a poc a poc que hagués posat molt nerviós a qualsevol lector. Abans, dir que Ànima ha estat escollit com Premi Llibreter 2014. I n’estic totalment d’acord amb el premi. El meu problema ve ara, ja que he d’intentar explicar amb noves paraules el que altres han fet abans i magníficament. Ànima, és una novel·la formidable i la seva estructura hi té molt a veure. Però comencem.

Ja només iniciar la lectura, descobrirem l’assassinat de la dona d’en Wahhch Debch, el protagonista. Un crim que com ja he explicat abans, força dur per la manera ferotge d’ultratjar el cos. En Wahhch decideix sortir a la cacera de l’assassí amb una finalitat i que no és altre que netejar la seva consciència i veure la cara del fratricida per comprovar que no ha estat ell qui ha assassinat a la Léonie. En Wahhch arrossega una gran culpabilitat, ja que pensa que si ell hagués estat a casa, la seva dona no hauria mort.

Wahhch inicia el seu viatge i, nosaltres, els lectors, sabrem de les seves aventures mitjançant les veus dels animals que comparteixen el camí del nostre protagonista. Unes veus que lluny de la bestialitat que podríem imaginar, donen una humanitat a la narrativa enlluernadora. Cada capítol durà el nom científic en llatí de l’animal -tranquils: Edicions del Periscopi al final del llibre, ha posat el glossari amb la corresponent traducció al català. La meva edició, no estava per ordre alfabètic però he comprovat que les noves sí que ho estan-, i serà aquell animal el que ens explicarà les tragèdies i sentiments d’en Wahhch.

EQUUS ASINUS (Ase).

Xiscla. torna a xisclar i es redreça, sense despertar-se. Escombra l’aire amb els braços. No! No! Emet sons, paraules, que no acabo d’entendre del tot. M’entra por. Vol aixecar-se, però així que es recalca a la cama adolorida es desploma als peus del llit. Es desperta. Es queda quiet, esbalaït, i de mica en mica va trobant el fil de la conciència. Nosaltres, els animals, el sentim plorar. Es calma. Diu Léonie, Léonie… i s’adorm un altre cop allà mateix a terra, amb els punys tancats davant de la cara, amb les dents serrades.

Les veus dels animals donaran una visió poètica, bella i noble a la narrativa d’Ànima. Acoblant la narrativa a les característiques de cada bèstia, ens plantejarem qui pot ser més bestial i més inhumà entre tots els éssers que habiten aquest planeta. Creieu-me: la resposta serà molt fàcil.

L’èxode que ens durà per l’Amèrica dels indis Mouawad, anirà destapant, paral·lelament, un misteri que envolta a la infància d’en Wahhch i que ens sorprendrà per com evolucionarà l’enigma. I com mai millor dit, Wahhch haurà de treure la bèstia que dur dins i quedar en pau per sempre més.

Wajdi Mouawad ha escrit un llibre magnètic i atraient, dotant-lo de diversos temes i gèneres que abastarien l’acció, la poesia, el misteri i sobretot, la humanitat en la veu d’unes bèsties. L’autor, director de teatre, ha dominat el llibre com si fos un escenari on es representen emocions com el dol, la culpabilitat, la supervivència, la venjança i també totes aquelles exaltacions que creen lleis implícites entre els éssers vius.

Ànima és una novel·la íntima explicada en unes ocasions amb molta força i contundència i altres amb dolçor i tendresa. Un llibre on els animals ens parlaran i els humans mataran. Són com dos relats que arriben en un punt comú igual que les mateixes experiències del protagonista i quan per fi, en Wahhch Debch, després del seu recorregut a través d’Amèrica, trobarà la seva pròpia essència i naturalesa, serà en aquest moment quan nosaltres els lectors, sabrem que hem trobat el llibre perfecte.

 …

Share on Facebook0Share on Google+0Pin on Pinterest0Email this to someone

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *